Els primers pobladors de Guissona s'estableixen entre el bronze final i la 1a. edat de ferro, cap a l'any 800 aC. aproximadament. Aixequen un petit poblat al costat d'un punt d'aigua,que ocupa el que avui són les fonts i la pl. del Vell Pla. Entre altres coses sabem que no coneixen l'escriptura, que substitueixen els utillatges de bronze per les eines de ferro per primera vegada i que practiquen la incineració de cadàvers.

Al segle II aC i principi del segle I aC, es produeix la fundació de la ciutat romana de IESSO. Una ciutat perfectament organitzada i estructurada amb carrers ortogonals, amb una muralla que protegeix el recinte urbà, amb àrees de necròpolis i espais públics. La seva economia es basa en l'agricultura, encara que també existeixen petites manufactures, com la ceràmica i els telers domèstics.

Aquesta ciutat té una perduració molt llarga que arriba fins al s. VI dC. A partir d'aquesta data hi ha un període poc conegut arqueològicament i històricament, que s'allarga fins al s.XI. És el període d'enfrontament entre el món àrab i els comtats feudals catalans, i la nostra terra esdevé "terra de ningú", on s'estableix la frontera entre els dos móns.

La història es reprèn cap al s. XI, concretament entre el 1010 i el 1023, en què es produeix un procés de repoblament per part del comtat d'Urgell. Cercant un punt estratègic i defensiu es basteix una torre de defensa o castell a l'actual pl. de Capdevila, al voltant de la qual van aixecant el poble. Guissona s'estableix com a vila closa medieval.

Des del segle XI fins al XIII, el senyoriu de la vila de Guissona és compartit entre el bisbe d'Urgell i la família Fluvià. D'aquest doble senyoriu en resulta el nostre escut on es mostra el llinatge dels Fluvià (les onades d'aigua) i el domini del bisbe (la creu grega). A partir del s. XIII, aquest senyoriu passa íntegrament a mans del bisbe, fet que explica la presència de diversos palaus episcopals al nostre poble. L'últim d'aquests palaus es construeix aproximadament al segle XVII i ocupava el terreny on actualment hi ha la plaça del Bisbe Benlloch, l'Ajuntament i el Centre Catòlic. Hem de destacar, també, l'obra de Fluvià, un palau episcopal inacabat iniciat pel bisbe Pere de Cardona amb un estil detransició de començament del s. XVI, obra que encara ara resta entre nosaltres.

Una altra mostra de la importància d'aquest domini religiós és la renovació que afecta l'església parroquial. A finals del s. XVIII, l'antiga església romànica consagrada al s. XI és enderrocada i en el seu lloc s'hi construeix un temple d'estil neoclàssic, d'unes dimensions majestuoses que avui dia encara perdura. Cal destacar-ne el retaule d'estil barroc salomònic dedicat a la Verge del Claustre.

Guissona, definitivament consolidada, comença a créixer de manera notable, obrint les muralles per donar pas als ravals i les urbanitzacions exteriors. El centre de la vila que abans estava encerclat per les antigues muralles es manté curosament enllosat i dedicat exclusivament al pas de vianants.

Actualment, les contínues trobades arqueològiques ens ajuden a conèixer més aspectes del nostre passat i fan més profundes les arrels dels nostre poble. Un passat i un present que volem compartir amb els nostres visitants.

Sigueu benvinguts!