Peça excepcional de bronze que segurament ornaria una sepultura de la necròpolis altimperial de IESSO

Servilla Praepusa (làpida funerària del segle II d.C.)

Traducció:

Servilla Praepusa a la seva filla Lèsbia, d'onze anys i deu mesos, ací enterrada.
Que voldrà el destí quan crea el més bonic, si pren el creat per gaudiment de la nostra alegria? Més, si ens hem de sotmetre per força a la Llei dels fats, quedem plorant postrats al rígid destí.

Ella encara no havia arribat als dotze anys, ni tan sols havia vessat totes les seves llàgrimes, i ja pot ésser per sempre plorada pels seus. "Mireu, doncs, per vosaltres, oh pares afligits per la immensa tristesa, i deixeu de torbar els meus Manes."
Alcem aquest epitafi, alleujament de la nostra pena, a fi que qui el llegeixi exclami: Que la terra et sigui lleu.