Els
primers pobladors de Guissona s'estableixen entre el bronze final
i la 1a. edat de ferro, cap a l'any 800 aC. aproximadament. Aixequen
un petit poblat al costat d'un punt d'aigua,que ocupa el que avui
són les fonts i la pl. del Vell Pla. Entre altres coses
sabem que no coneixen l'escriptura, que substitueixen els utillatges
de bronze per les eines de ferro per primera vegada i que practiquen
la incineració de cadàvers.
Tenint en compte la investigació arqueològica actual,
aquest poblet sembla no tenir continuïtat en època
ibèrica, encara que no es descarta que existís algún
tipus d'entitat.A finals de l'època ibèrica sí
que coneixem, però, alguns poblats al voltant de Guissona.
Al segle II aC i principi del segle I aC, es produeix la fundació
de la ciutat romana de IESSO. Una ciutat perfectament organitzada
i estructurada amb carrers ortogonals, amb una muralla que protegeix
el recinte urbà, amb àrees de necròpolis
i espais públics. La seva economia es basa en l'agricultura,
encara que també existeixen petites manufactures, com la
ceràmica i els telers domèstics.
Aquesta ciutat té una perduració molt llarga que
arriba fins al s. VI dC. A partir d'aquesta data hi ha un període
poc conegut arqueològicament i històricament, que
s'allarga fins al s.XI. És el període d'enfrontament
entre el món àrab i els comtats feudals catalans,
i la nostra terra esdevé "terra de ningú",
on s'estableix la frontera entre els dos móns.
La història es reprèn cap al s. XI, concretament
entre el 1010 i el 1023, en què es produeix un procés
de repoblament per part del comtat d'Urgell. Cercant un punt estratègic
i defensiu es basteix una torre de defensa o castell a l'actual
pl. de Capdevila, al voltant de la qual van aixecant el poble.
Guissona s'estableix com a vila closa medieval.
Des del segle XI fins al XIII, el senyoriu de la vila de Guissona
és compartit entre el bisbe d'Urgell i la família
Fluvià. D'aquest doble senyoriu en resulta el nostre escut
on es mostra el llinatge dels Fluvià (les onades d'aigua)
i el domini del bisbe (la creu grega). A partir del s. XIII, aquest
senyoriu passa íntegrament a mans del bisbe, fet que explica
la presència de diversos palaus episcopals al nostre poble.
L'últim d'aquests palaus es construeix aproximadament al
segle XVII i ocupava el terreny on actualment hi ha la plaça
del Bisbe Benlloch, l'Ajuntament i el Centre Catòlic. Hem
de destacar, també, l'obra de Fluvià, un palau episcopal
inacabat iniciat pel bisbe Pere de Cardona amb un estil detransició
de començament del s. XVI, obra que encara ara resta entre
nosaltres.
Una altra mostra de la importància d'aquest domini religiós
és la renovació que afecta l'església parroquial.
A finals del s. XVIII, l'antiga església romànica
consagrada al s. XI és enderrocada i en el seu lloc s'hi
construeix un temple d'estil neoclàssic, d'unes dimensions
majestuoses que avui dia encara perdura. Cal destacar-ne el retaule
d'estil barroc salomònic dedicat a la Verge del Claustre.
Guissona, definitivament consolidada, comença a créixer
de manera notable, obrint les muralles per donar pas als ravals
i les urbanitzacions exteriors. El centre de la vila que abans
estava encerclat per les antigues muralles es manté curosament
enllosat i dedicat exclusivament al pas de vianants.
Actualment, les contínues trobades arqueològiques
ens ajuden a conèixer més aspectes del nostre passat
i fan més profundes les arrels dels nostre poble. Un passat
i un present que volem compartir amb els nostres visitants.
