NUCLI HISTÒRIC I PUNTS D'INTERÈS

Apunts de què es pot veure a Guissona i rodalies

Introducció

La vila de Guissona ofereix al vianant la possibilitat de passejar tranquil·lament pel seu nucli històric, que conserva tot l'entramat de carrers amb una utilització exclusiva per als vianants. Era la zona que resguardava la muralla, de la qual encara es conserva l'entrada del Portal de l'Àngel.

Podreu conèixer també l'antic call jueu, la Plaça Major on s'ubica la Col·legiata de Santa Maria (església), i altres llocs d'interès, com són les fonts i els safarejos, lloc de reunió imprescindible si hom volia estar al corrent dels últims esdeveniments de la vila.

Què s'hi pot trobar?

Fonts i safareigs

Es conserven amb tots els seus elements: les canelles d'omplir càntirs, les de rentar verdures, el pou i els safareigs per rentar la roba.

Vila-Portal

Portal de l'Àngel

Des del segle XI al XV Guissona fou una vila emmurallada amb tres portals d'accés, dels quals només se n'ha pogut conservar un.

Plaça Pere Fages

Anomenada així en memòria de Pere Fages, un guissonenc que va esdevenir governador de Califòrnia

Vila-Plaça B.Benlloch

Plaça Bisbe Benlloch

L'actual plaça data de l'any 1913. Es va enderrocar part del palau episcopal per ampliar una petita placeta que hi havia anteriorment.

Plaça Major

Antigament era un fossar. Quan es va convertir en plaça es publicaven els bans del batlle. Actualment és la plaça major porxada per tres de les seves quatre cares.

Col·legiata de Santa Maria

Església d'estil neoclàssic (s. XVII-XVIII). Fou edificada sobre una església anterior.

Vila-Racó Família

El Racó de la Família i el carrer Sant Magí

El Carrer Sant Magí antigament era anomenat carrer de Sitjar. Actualment és un barri amb personalitat pròpia dotat de racons tan acollidors com el Racó de la Família

Vila-Plaça Capdevila

Plaça Capdevila

És el punt més alt de la vila. El seu mateix nom posa de manifest la importància que tingué en temps passats. Fou estratègicament escollida per ser un turó que permetia controlar tota la plana de Guissona.

Vila-Carrer Gueto

Carrer del Gueto

Correspon a l'antic barri jueu de Guissona, datat dels segles XII i XIII

AFORES

Als afores de Guissona, però molt aprop del nucli antic, trobem tres espais importants de la nostra vila:

POU DE GEL

Seguint el camí que condueix al cementiri, i deixat aquest a ma dreta, seguim en línia recta creuant la carretera LV-3113. Rodejant unes granges i les restes de la capella romànica de Sant Romà, seguim la pista que porta al monticle on es troba soterrat el pou de gel, a la carena de la serra de Rubiol. Deixeu el cotxe al costat de la senyal explicativa del Pou de Gel i, fent la volta al turó, trobareu la porta per accedir-ne a l'interior. Us recomanem que ho feu amb precaució tenint en compte que hi ha una alçada considerable des de la porta fins al terra del pou. De 6,9 m. de diàmetre i 7,3 m. d’alçada fou recuperat l’estiu de 1996 i en l'actualitat es conserva en molt bon estat. Excavat sobre el terreny natural, el pou es cobreix amb uns grans carreus que es tanquen en una gran cúpula. L'origen es situa al s. XVII, quan la indústria del gel pren importància per tot Catalunya i es construeix amb la intenció de procedir a l'emmagatzematge de gel i la seva comercialització. Arribades les gelades, el gel es produïa de manera natural amb l’embassament d’aigua en trossos de terra propers al pou. Havia de ser en terra argilosa, amb molta aigua, per això es construeix a Rubiol. Un cop l’aigua era gelada, s’arrencaven les penques de gel i es transportaven al pou amb carros. Allí es col·locaven formant capes, aïllant el gel de la paret del pou amb la interposició de palla o rames. L’omplien per l’obertura lateral i l’extreien per l’obertura zenital. Hi havia també una obertura inferior, per la qual sortia l’aigua de fusió, i una cabana de pouaire.

Turisme - pou de gel 1 Turisme - pou de gel 2

Des del mes de març de 2009, aquest element arquitectònic de Guissona és "Bé Cultural d'Interès Local".

OBRA DE FLUVIÀ

Anomenada també de Santa Llúcia, és un Palau Episcopal datat l'any 1515 que resta inacabat. Està situat a la sortida de Guissona, per l'antiga carretera de Massoteres, a uns 600 m. de la vila. En aquest emplaçament hi ha havia en època medieval una població de 36 cases, església i una torre que formava part del castell del Senyor de Fluvià. El 1505 es va vendre el senyoriu de Fluvià al bisbat d’Urgell per tal de construir una residència d’estiu pel Bisbe. La construcció començà el 1505 per iniciativa del bisbe Pere de Cardona amb un estil de transició de començament del s. XVI, i s’aturà el 1514. El palau, d'estil clarament renaixentista, havia de ser de planta quadrada i tenir planta baixa i dos pisos amb una escala monumental d'accés. La capella no havia de ser més alta que el palau. Es cobrí fins a l’altura del primer pis que era fins on arribava l’edifici: les quadres, la cuina amb el forn, les dependències, el pati central i l'església dedicada a Sant Jordi, Santa Llúcia (patrona de Fluvià) i també de Sant Blai és el que podem deduir veient el que en queda. Son freqüents elements arquitectònics gòtics de gran riquesa i sumptuositat. L'església va tenir un us temporal i d'aquí prové el retaule barroc de Santa Llúcia que actualment s'ubica als braços del creuer de l'església de Santa Maria., al nucli antic de Guissona. Les obres s'aturaren degut a què el Bisbe fou ascendit i traslladat a Tarragona i el seu successor, amb escassetat de recursos, no pogué continuar el treball. El 1808 fou destruïda en part pels francesos que s’hi fortificaren. Una vegada expulsats els francesos, es va fer enderrocar per tal que no s’hi poguessin tornar a fortificar.

FONT DE L'ESTANY

Just davant l'Obra de Fluvià surt la pista que porta a la Font de l'Estany, a uns 1.500 m. de la carretera. El que avui és un lloc d'esbarjo, en època remota havia estat un petit estany. Aquí neix el Pasarell, que durant molt de temps es va utilitzar per regar els horts i les propietats del costat, i per omplir les basses que feien funcionar diversos molins de la zona, com el molí de la Teresa, el molí del Cava... El cabal d'aigua de l'Estany ha estat sempre inestable, i pel fet de trobar-se al descobert estava contínuament exposat a l'abocament de runa i a la brutícia. Per aquesta causa, l'any 1609 el cabal d'aigua esdevé tan petit que l'Ajuntament resol netejar-lo. Tal va ser la quantitat d'aigua que en brollà a mesura que l'anaven netejant, que es van veure obligats a suspendre l'obra. El 1815 el cabal d'aigua tornà a disminuir i aquest cop els propietaris (el seu ús ha estat sempre molt regulat), encapçalats per Josep Cava, proposen no tan sols la neteja sinó el cobriment de l'Estany per resoldre de manera definitiva el problema. L'Ajuntament aprova el projecte i així fou que, aprofitant l'avinentesa, condicionaren l'espai de la font perquè els veïns poguessin gaudir de l'aigua.