Novembre, recordem els que no hi son

Per Tots Sants

Per Tots Sants, castanyes;
Per Nadal, torrons;
Per la Pasqua, mona;
I tot l’any, bombons.

(Cançò popular catalana)

Aquest mes un volíem recomanar una caminada des de Guissona cap a la Necròpolis del Farell, iniciant els passos davant el Parc Arqueològic, prenent la direcció “pou de gel” ...però tenint en compte la importància de la data 01 de novembre, Tots Sants, fem una parada al principi del camí i us recomanem que entreu al recinte més tranquil de tota la vila: una necròpolis moderna, és a dir, el cementiri municipal.

És costum a les nostres terres, dedicar el primer de novembre a recordar els nostres difunts visitant els cementiris on descansen els éssers estimats que ja han deixat d’estar físicament entre nosaltres.

Aquest costum és ancestral i ha anat evolucionant amb el pas dels segles, de la mateixa manera que els rituals d’acomiadament son variats en funció de les creences del nostre entorn. Les diferents religions defineixen els seus ritus funeraris marcant unes línies d’actuació que es repeteixen de generació en generació.

No entrarem a definir-los: avui parlarem de l’espai de repòs dels que ens han deixat.

font: www.onsortir.cat

La nostra caminada, però, s’atura al cementiri de la nostra vila, Guissona, on tenim un recinte que ha sofert diferents modificacions atenent el creixement que ha fet la població .  Al recinte original se l'hi afegeix una nova zona a la part posterior.  És en aquest enllaç entre una zona i l'altra on hi trobem la part del cementiri que correspondria als “no cristians” .  Malgrat no tenir documentació amb la què contrastar-ho, sembla ser que a finals del segle XIX (d’on són les dates de les làpides d’aquest espai), els no cristians (ateus i d’altres confessions) varen començar a reivindicar el seu dret a tenir enterraments diferenciats dins l’espai dels cementiris cristians, originant un conflicte entre les autoritats municipals i els rectors per la possessió de les claus del cementiri. El 1855 es varen començar a construir cementiris civils. La reivindicació de cementiris civils anava al costat d’altres reivindicacions dels moviments lliurepensadors i republicans de finals del segle XIX que defensaven també l’escola laica, el divorci, la república, el federalisme, la reforma agrària, els drets sindicals, etc, i que foren perseguits per la dictadura de Primo de Rivera als anys 20 i ofegats durant el franquisme.

Els panteons i les grans tombes conviuen amb els nínxols més comuns per donar una imatge de solemnitat al fet del descans etern.

Entre els rituals funeraris hem de parlar de dos tipus a casa nostra: la incineració i la inhumació. La segona és la forma més tradicional d’enterrar els nostres difunts. Per a la primera d’elles, l’Ajuntament de Guissona ofereix un nou servei, els columbaris, on situar les urnes amb les cendres dels éssers estimats. Aquest nou servei és la cobertura a una demanda altament sol•licitada a la vila des de fa molt temps.

Avui no hi ha discriminacions per qüestions de religions o no religions. Tothom té lloc en un espai que per a uns serà sagrat i per a altres simplement el lloc de repòs dels difunts.

Així doncs, malgrat sembli una altra cosa, els cementiris son uns recintes capaços d'evolucionar en el temps, son mostra dels diferents estils d'art (en aquest cas, funerari) i son origen d'algunes visites guiades com les que fan als cementiris del Poblenou - Barcelona-  o be a Badalona, Vilafranca, el Masnou...

Agraïment molt especial  a en Jaume Moya per la supervisió i correcció del contingut del text (www.castelldelessitges.com)