Al desembre, seguim part del riu Sió

El Bord de Sacirera, el bandit generós de Tarroja
Llegenda de la Segarra

A mitjans del segle XIV, a la Segarra va haver-hi un bandoler conegut amb el nom de Bord de Sacirera. Era fill de Tarroja i en aquest poble, on tenia familiars i amics, li donaven amagatall i ajuda.

El Bord de Sacirera era un bandit generós: robava els rics i poderosos per socórrer les famílies necessitades de la comarca. D’aquesta manera es guanyava la simpatia dels més humils al mateix temps que creixia vers ell l’odi dels qui eren víctimes dels seus robatoris.

Els senyors organitzaven esquadres d’homes armats que el buscaven arreu de la comarca, però com que la gent dels pobles els protegia i l’amagava de cap de les maneres el podien trobar.

En el curs  d’una d’aquestes recerques, una de les esquadres que el buscava va agafar un home de Tarroja per tal de fer-li dir tot el que sabia del Bord de Sacirera. Li van dir que el Bord era un  home malvat que calia que pagués per  les seves malifetes. L’home els contestà que això no era cert, que el Bord era una bonar persona i que ell mai el trairia. Aquesta resposta va fer enfadar d’allò més els que buscaven el bandit i van maltractar el pobre home. En saber-ho el Bord de Sacirera, per tal d’estalviar una represàlia generalitzada vers la gent de Tarroja i de la comarca, va marxar de la Segarra.

Els pobres de Tarroja van seguir rebent el favor del bandoler, encara que mai més no el van poder veure.

Extret del llibre “De prop i de lluny, Contes i llegendes de la Segarra i del món", elaborat per diferents associacions de dones de la comarca amb coordinació del Consell Comarcal de la Segarra. Editat pel mateix Consell Comarcal de la Segarra es pot trobar a llibreries i oficines de turisme de la comarca. PVP: 3 €

Actualment, un grup de música de la comarca ha agafat el nom d'aquest bandoler. Podeu trobar informació sobre els mateixos a través del web http://www.myspace.com/522857349

Avui us proposem una passejada que va de Tarroja a Riber, seguint el fil del riu Sió, afluent del Segre que travessa les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera: neix a Gàver i mor prop de Balaguer, esdevenint eix per la Ruta dels Castells del Sió, que abordarem en una futura proposta.

La primera parada de la nostra ruta és el poble de Tarroja de Segarra, situat a la carretera L-311, a mig camí entre Guissona i Cervera. Aquest nucli, d’uns 200 habitants, és al centre d’un important encreuament de camins: l’esmentada carretera de Guissona i Cervera, i del camí entre Les Pallargues i Sant Ramon.  

Espai ben tranquil, envoltat de camps de conreu, Tarroja disposa d’un nucli antic un xic desordenat, amb carrers i carrerons que conviden a descobrir què hi ha més enllà del que es veu.

És molt gratificant sentir-se transportat en el temps en alguns raconets dels municipis de la plana de Guissona. Ésser terra de frontera ha permès que les cases grans i els nuclis centrals siguin en molts casos majestuoses construccions que han sobreviscut (en millor o menor mesura) el pas del temps.

A la plaça de l’església de Sant Salvador hi sol haver força moviment donat que és l’espai on es celebren totes les festes locals: un arranjament ha embellit la plaça i ara se’n treu més profit.

Sortint de l’antiga muralla que deuria formar part del castell dels Comtes de Cardona, hi ha un caminet que condueix, creuant el riu Sió, a l’oratori de Sant Antoni. És de fàcil recorregut i apte per a tots els públics. I tornant enrere us recomanem fer una parada a la font de Tarroja, monumental.

 

Per damunt de les muralles, el carrer de l'Arrabal voreja el camí de Sedó, mentre que per la muralla inferior discorre el carrer del Gual.

No marxeu d’aquest municipi sense visitar la capella de Sant Julià i la creu de terme, bonics elements patrimonials de Tarroja que estan als afores. Cal fer menció, també, als fonaments d’antigues construccions que pertanyien a una vila romana del s. II trobades als immediats camps dels Vilassos.

I si voleu fer parada i fonda, sapigueu que hi ha un cafè a Tarroja així com un allotjament rural i un centre social que periòdicament programa activitats de tots tipus.

Però deixem Tarroja i prenem la carretera L-324, direcció Les Pallargues per fer la següent parada a Sedó. Abans d’arribar-hi podeu donar una ullada a l’ermita que hi ha dalt del turó, la de la Mare de Déu de Santesmasses. Aprofiteu a fitar l’entorn des d’aquí donat que és un bon mirador de la Segarra.

Repreneu la carretera per arribar a la placeta de Sedó, on haureu de deixar el vehicle, i prepareu-vos per fer una expedició pel riu (bé, dit amb un somriure, és clar!).

Abans d’arrencar, feu un tomb per Sedó: els carrers empinats condueixen fins l’església de Sant Donat.  Si us hi fixeu, trobareu detalls curiosos a la façana d’aquesta construcció.

  

No deixa de ser un altre dels pobles amb cases fortes importants, amb portals d’accés del que va ser la vila closa i, per tant, amb racons i raconets que haurà de descobrir el visitant.

 

Bo i tornant al principi de la caminada, atureu-vos davant la placa recentment inaugurada en record de les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) de Sedó, on el passat 20 de novembre es va realitzar un sentit homenatge amb els familiars de les víctimes relacionades al monument. Sedó ha entrat a formar part de l’extensa xarxa que forma els punts assenyalats pel Memorial Democràtic.

 

En aquesta placeta hi trobareu l’única botiga de queviures que disposa el poble i, al cap de munt de la població, sota Sant Donat, el Cafè de Sedó us transportarà a un espai totalment diferent: una pista de ball amb un escenari i unes tribunes (mal anomenats “palcos”), local particular on es celebren, de tant en tant, activitats socials. A més, també hi ha el Centre social de Sedó i Riber, on periòdicament s’hi celebren esdeveniments.

Just davant la botigueta, creuant la carretera (alerta amb els cotxes, que hi circulen més ràpid del que és permès!), veureu un caminet que condueix a la riba del Sió.  Quan hi arribeu, podeu tombar a l’esquerra per veure-hi la peixera o be a la dreta per seguir el riu fins a Riber.

L’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs, ha encarregat la neteja manual de la llera del riu i actualment es pot descobrir un espai que fins ara havia estat inimaginable.

 

Us recomano prendre camí per la banda més propera a la carretera donat que l’accés és menys costós. Tot i no haver camí, es pot arribar (amb més o menys dificultat) fins el poble de Riber.  Estigueu alerta en els llocs que tenen més dificultat, especialment si ha plogut, ja què les fulles fan que puguis relliscar.

 

Els qui han redescobert el Sió en aquest tram insisteixen en la necessitat de crear una via verda que faci el mateix recorregut del riu, prenent com exemples altres vies verdes que hi ha a Catalunya (que han recuperat espais com antigues vies del tren o camins ramaders) i que segueixi el riu des de Gàver i fins a Plans de Sió.  De fet, la vegetació que acompanya el riu seria un gran fil conductor a l’hora de realitzar el traçat que, qui sap!, segurament existia anys enllà.

Arribats a Riber, aprofitem per conèixer aquest curiós poblet, molt a prop d’Hostafrancs i de Sedó. Aquí tornem a trobar grans casalots que han estat o bé casa forta o bé castell en temps difícils, com ca l’Alió o Solsona, al costat de la capella de Santa Anna.