Al novembre, el Parc Arqueològic.
recomanació del mes de l'OT
Fotografia: Museu Eduard Camps de Guissona.
Que voldrà el destí quan crea el més bonic, si pren el creat per gaudiment de la nostra alegria? Més, si ens hem de sotmetre per força a la Llei dels fats, quedem plorant postrats al rígid destí. Ella encara no havia arribat als dotze anys, ni tan sols havia vessat totes les seves llàgrimes, i ja pot ésser per sempre plorada pels seus.
Mireu, doncs, per vosaltres, oh pares afligits per la immensa tristesa, i deixeu de torbar els meus Manes. Alcem aquest epitafi, alleujament de la nostra pena, a fi que qui el llegeixi exclami: Que la terra et sigui lleu.
Iesso, segle II dC
Placa dipositada al Museu Eduard Camps de Guissona. El Museu reobrirà les seves portes en la nova ubicació la primavera de 2011.
La fundació de la ciutat de Iesso es remunta entorn l’any 100 aC., en un lloc sense antecedents ocupacionals immediats, on confluïen dues circumstàncies: una, el factor estratègic per al control del territori i per instal•lar-hi colons sense terres; i una altra, el fet de ser una terra d’una riquesa d’aigua subterrània molt important i d’unes grans extensions de conreu.
La ciutat de Iesso, segons les descobertes arqueològiques, seguia el patró d’un urbanisme regular i seria una de les ciutats més grans a la zona de l’actual Catalunya, darrere les ciutats de Tarraco i Emporiae.
Gran part de la Iesso descoberta és avui el Parc Arqueològic, que té una extensió aproximada de 2 hectàrees. En realitat, l’antiga Iesso tenia entre 17 i 18 hectàrees, enterrades majoritàriament sota l’actual Guissona.
Les excavacions van començar a inicis de la dècada dels 90 del segle passat, quan el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi va realitzar diverses excavacions, fetes sota el tràmit d’urgència, que van constatar el bon estat de conservació de les restes romanes i, per tant, les potencialitats que per a la recerca i la difusió oferia aquest jaciment.
Dins el recinte podem distingir 3 grans espais: la muralla, les illes de cases i les termes.
La muralla tancava tot el recinte urbà; ara es pot veure un tram de la muralla a la zona nord, la porta que donava accés a una de les artèries principals de la ciutat, el Cardo Maximus, i la torre de defensa que flanqueja la porta (amb unes tombes adossades). Aquest eix principal dividia la ciutat en dues parts ja que la partia de nord a sud. En el punt en que es creuava amb el Decumano maximus, que dividia la ciutat d’est a oest, apareixia el traçat que serviria per delimitar els barris de cases de forma quadrada, les insulae.
La muralla feia 2 metres d’ample i 8 d’alçada. Entre la muralla i el barri de cases es pot veure un carrer, un espai buit anomenat intervallum, on no es podia edificar ja que, en cas d’atac, servia als soldats per desplaçar-se amb facilitat. També es pot observar la vorera i el replà que servia d’accés a un habitatge contigu a aquest intervallum.
En quant a les illes de cases, les excavacions han permès documentar les restes de moltes cases; entre aquestes n’hi ha una que crida especialment la seva atenció per les dimensions i que s’ha anomenat Casa Senyorial. Les diferents dependències i àmbits d’aquesta gran casa romana ocupen una extensió que s’aproxima als 1000 m2 de planta. És una casa d’època Imperial construïda sobre una anterior d’època Republicana. Tot i ser una casa relativament modesta, gaudia d’un abastiment d’aigua corrent distribuïda mitjançant canonades de plom a partir d’un dipòsit elevat, una comoditat poc corrent a l’època.
A la zona de la insulae romana, en cada casa hi vivia més d’una família i als baixos hi solia haver un comerç. Aquesta illa de cases de l’època Republicana va començar el seu declivi al s. IV-V, quan la Casa Senyorial es va estendre ocupant aquesta zona.
En quant a les termes, eren uns edificis de tipus monumental, lloc de trobada dels ciutadans, on feien exercicis, on es rentaven i on feien relacions socials i de negoci. Amb els anys es van convertir en un dels principals edificis públics de la ciutat: eren un bon indicador per mesurar el nivell de vida i el grau de civilització d’una comunitat. A les grans ciutats, els edificis termals tenien una part pels homes i una altra per les dones mentre que a les ciutats més petites, homes i dones compartien l’espai. Les termes de Iesso, de les grans, ensenyen ara mateix l’espai ocupat per l’hipocaust, el caldarium i la natatio (la piscina exterior termal).
Els treballs constants de recerca en el jaciment han permès que aquest mateix estiu s’hagi posat al descobert una part de muralla d’època Republicana.
Aquest jaciment està en constant moviment, donat que cada estiu es fa una important campanya d’excavació arqueològica bo i seguint el Curs d’Arqueologia que es prepara des del Patronat d’Arqueologia de Guissona.
El butlletí del Museu Eduard Camps de Guissona ens va posant al dia de totes les descobertes així com de les activitats que es fan des del propi museu però també dins el recinte del Parc.
Si voleu ser-ne subscriptors, poseu-vos en contacte amb els companys del Museu a través del correu-e museu@guissona.cat o be accediu al web http://www.museuguissona.blogspot.com/
El Parc Arqueològic està obert a les visites tots els dissabtes, a les 12.00 h. El recinte ha rebut una ajuda econòmica molt important de fons europeus i està pendent d’unes millores que cobriran alguns dels espais del parc que pateixen més degradació ambiental, i que consolidaran la integració del Museu Eduard Camps dins aquest mateix recinte. La nova museïtzació permetrà endinsar-nos en la vida dels romans fent-nos més entenedora la visita als diferents espais del que resta de l’antiga Iesso.
Animeu-vos a conèixer aquest indret!
Agraeixo molt especialment als companys del Museu, Laura Puig i Josep Ros, com en tot moment, la seva ajuda en la redacció i fotografies d’aquesta recomanació, així com al David Castellana haver aguantat totes les meves preguntes.
Conferència EDUCACIÓ PER A LA FELICITAT I EL PENSAMENT EFICAÇ
